La croada antiavortista

"Desde inicis d’any, cada 25 de mes, a arreu de l’estat espanyol s’estan realitzant concentracions de la mà de varis grups pro-vida i anti-elecció davant de clíniques on es practiquen avortaments. En el cas de Barcelona, la cita habitual és davant de la Clínica Aragón al c/Viladomat. Sota la campanya anomenada “Derecho a Vivir” (DAV), impulsora de l’acte, hi trobem el portal antiavortista d’internet d’abast estatal HazteOír.org; principal creador de la iniciativa amb Efrén Pablos com a portaveu a Catalunya. Com a convocants hi trobem també a Convivència Cívica Catalana coordinadora d’associacions en funcionament des del 1998. Sorgeixen per oposició a la reforma de la llei de política lingüística, evoquen per la unitat d’Espanya i el “pluralisme lingüístic” i el seu discurs està tenyit de demagògia victimista antiterrorista a l’estil Foro d’Ermua del qual participen. També s’han sumat a l’organització de la campanya el Fòrum Català de la Família, braç català del Foro Español de la Família, focus conservador i catòlic molt influent a nivell estatal que coordina un gran nombre de grupuscles i associacions. La seva tasca la resumeixen en “la promoció i defensa, en el sí de la societat, dels valors essencials de la persona des de la seva concepció fins a la seva mort natural; i de la família, constituïda aquesta per la unió matrimonial entre un home i una dona”. La seva seu la trobem al c/Muntaner 202 2ºB de Barcelona i el seu president és Jorge Buxadé Villalba. Apuntar per cert, que Jorge Buxadé és advocat i professor associat de Dret Administratiu de la Universitat Internacional de Catalunya i de pas mencionar que apareixia com a número 8 a la candidatura de Falange Española Auténtica per les eleccions del 1996 a Barcelona. Per últim, parlem de Profesionales por la ética, actius des del 1992. Una altre associació que clama per la implantació de la doctrina cristiana des d’un punt de vista interprofessional.

Durant aquestes jornades esperpèntiques una es pot trobar amb mítings de líders de grupuscles ultracatòlics exaltant el seu moralisme fonamentalista, ridícules misses pels “nens no-nascuts” de la mà de capellans de la prelatura de l’Opus Dei, crits de “Viva Espanya!” de la boca de xavals i xavales de 15 anys i tantes altres bajanades com us puguin passar pel cap. Això sí, amb un atretzo de pancartes a tot color, equips de megafonia i llums, i amb un equip de mitjans periodístics propi que deixa més que palesa la infraestructura i el poder econòmic dels que disposen. En poques paraules… Tot un espectacle.

A primera vista, una pensa que són quatre grillats integristes dels quals no val la pena ni gastar saliva. Indagant i rascant una mica, els shows mediàtics del 25 esdevenen tant sols la punta de llança de tot un arsenal ben connectat entre si i que apunta i dispara a molts més camps dels que una s’imaginava: educació, religió, sanitat, sistema judicial, mitjans de comunicació, esfera política de poder, oci, lobbies empresarials… Integrisme en tota regla, vaja. Les principals premisses amb més o menys matisos: La defensa a ultrança de la família nuclear i els seus valors patriarcals i promoure la presència d’aquests en tots els camps socials, la promoció de la concepció i el subjecte cristià en la vida pública amb les directrius provinents de la Conferència Episcopal, l’apologia del matrimoni heterosexual com a única possibilitat d’unió i com a institució social insubstituïble, fomentar i imposar el rol reproductor, la cura de la llar i la família a les dones i convertir-les en principals transmissores de la doctrina cristiana i els seus valors, la condemna i criminalització de l’eutanàsia, de la utilització de mètodes anticonceptius i de l’avortament, la patologització i demonització de es, gays, bisexuals… entre altres. Com a principal fundació privada amb funció de veritable Think Tank de tots aquests grupuscles trobem FundSocial. Aquests es dediquen a elaborar diagnòstics, propostes de projectes dirigits a institucions públiques, exercint pressió i difonent els valors tradicionals de la família.

Segueix a: http://enveualta.wordpress.com/2009/05/17/la-creuada-pro-vida-els-nous-salvadors-de-la-moral-cristiana/

Entre los desperdicios encontrarás la fuerza

Sobre bilingüisme i qüestions de llengua

Interessant article del portal www.galizalibertaria.org sobre llengua i bilingüisme i la posició dels i les llibertàries arran de la convocatòria a Compostela d'una manifestació espanyolista a favor del bilingüisme a Galícia.
Està clar que per aquesta gent el bilingüisme és el dret a imposar la seva llengua (curiosament sempre és la seva, la "important", la que ha de ser respectada i està en perill.com pot una llengua amb 400 milions de parlant estar en perill?) menyspreant (a vegades insconcientment... aquests pensaments calen molt a dins desprès d'anys i anys de propanganda) les altres llengües.
No cal dir que a Catalunya, passa el mateix.. tot i que els espanyolistes no són tants en nombre. Llegiu aquest bon article i salut a la gent de Galícia, esperem que no reculin ni una passa.

A recente convocatória por parte de Galicia Bilingüe de uma manifestação em Compostela como final de uma carreira desde o seu nascimento há anos plenamente focada para devolver o poder parlamentar da Galiza ao PP, e a resposta lançada desde diferentes meios e coletivos, evidéncia uma problemática ao respeito da lingua que @s anarquistas galeg@s, fora de casos exepcionais, não acertaram a ver com lucidez, assí como a necessidade de uma postura diáfana por parte do anarquismo ante a aparição de organizações de corte fascista como GB e os intentos de recuperação nacionalista de qualquer oposição.

Sem irmos mui para trás no tempo, sim é necesário repasar qual a postura d@s anarquistas nos últimos tempos.

Vemos por um lado como em muitas ocasiões, de jeito acrítico e muito longe das tentativas integrais e radicais com que se deveriam analisar todas as problematicas, @s anarquistas têm reproduzido a posição do poder, mantendo-se na postura de privilegiar o uso do castelão sobre o galego, ou têm manifestado uma quase depreciativa indiferência, até o extremo de usos do galego anedóticos, residuais, quando não chegando à des-culturação que supõe textos ateigados de gralhas, que estes falantes nunca cometeriam em castelão.

Trás desta postura manifesta-se em muitas ocasiões um anti-nacionalismo que não é aplicável ao caso, e leva às anarquistas nesta tessitura a um paradoxal alinhamento com o nacionalismo espanhol. Necessário que fique tambem claro que são anarquistas como @s asinantes do cartaz à esquerda quem se mantêm nesta posição, mas não sempre. Tambem anarquistas com posturas claramente libertadoras, erram ao entender uma relação necesária entre lingua e nacionalismo, quando esta se da na verdade entre lingua e cultura e povo, aspeitos todos que deviam ser defendidos com afouteça pel@s anarquistas.

Mas noutro lado vemos como tambem os setores mais comprometidos do anarquismo sim apostam pelo galego como única forma de comunicação posível dentro da Galiza, e fa-no desde posturas muito críticas com o pensamento nacionalista, crítica desde a que há que entender o emprego geraliçado de normas como o padrão frente ao AGAL ou ILG, normas que se entendem tingidas de ideologismo e diferenciação fictícia, todo o qual é um debate aberto de mais para ser tratado cá.

Historicamente o anarquismo foi quem de perceber toda forma de opressão e de agir contra elas. O anti-militarismo, o ecologismo, a libertação sexual, a libertação da mulher, são exemplos claros, lutas nas que o anarquismo se desenvolveu até em momentos nos que a esquerda autoritária defendia visões antagónicas e enfrentadas.

Mas, pelos motivos que for, na Galiza não se estendeu esta visão à opressão cultural-idiomática. Choca, em quanto que num contexto como o galego é muito fácil entender o enfrentamento de classe refletido na oposição lingüistica, mas talvez este é o motivo pelo que o anarco-sindicalismo tem sido mais sensível.

No entanto, devia ser para o anarquismo uma questão fulcral a defesa da cultura própria de um qualquer território, mais quando se trata de uma cultura minoriçada e francamente ameaçada por uma força de poder que se coloca acima. Não se trata de defender a cultura galega frente a outra cultura, mas de defender a pervivência e existência da cultura galega ante uma ameaça do poder, e de defender as suas manifestações, entre elas a lingua.

Mas uma visão rápida ao que há por trás de Galicia Bilingüe devia situar definitivamente ao movimento anarquista. Desde o seu nascimento num liceo de Vigo, GB agiu numa dupla direção: por uma parte, jogar um papel decisivo como força de choque do nacionalismo espanhol na Galiza tendente à recuperação do poder político pelas direitas; por outra, atacar a existência da própria cultura galega lá onde está numa situação mais fraca e onde a proxeção do ataque é maior: nas crianças e na educação.

Assí, afirmamos que é necesária a resposta d@s anarquistas e ao tempo marcar uma distáncia clara com nacionalistas e independentistas, o que não significa questionar o seu direito a agir na direção que podam considerar conveniente.

É necesária em quanto que é um imperativo para o anarquismo a defensa das culturas. E é necesária em quanto que o anarquismo deve manter uma atitude beligerante com todas as manifestações opressoras, restritivas de direitos ou decididamente fascistas, como a que neste caso representa Galicia Bilingüe. É necesária tambem porque não seria bom que movimentos populares sofram uma recuperação desde a esquerda parlamentar, como temos visto fazer nos últimos anos nomeadamente ao BNG (lembrar: Nunca Mais, os lumes, Galiza non se vende, e não esquecer), e neste sentido as visões e análises anarquistas têm muito que aportar.

E é necesária porque o anarquismo é, ou devera ser, um movimento de emancipação integral, que debe dar sua visão e sua alternativa em todas quantas circunstáncias afetam às pessoas. Se ultimamente semelha que o anarquismo na Galiza se fundiu em um complexo que o leva a não se posicionar em questiões susceptiveis de ser assumidas, ou assumidas de facto, por outros movimentos políticos, esta é uma circunstáncia que haverá de ser combatida desde o próprio movimento, com a honestidade de incorporar leituras não surgidas de nós, e com a radicalidade analítica que tem caracteriçado ao anarquismo históricamente.

Menjador vegà aquest diumenge

Els diumenges al CSO La Gordissima de Sant Andreu es cuinarà des de les 11:30 del matí per més tard, a partir de les 14:30, compartir aliments lliures de crueltat.
Qui vulgui passar a cuinar o a compartir el menjar pot acostar-se al CSO,
C/Pons i Gallarza 10, metro L1 Sant Andreu, sortida Pl. Orfila.

El preu és a la voluntat i els diners aniran destinats a projectes de difusió del veganisme/alliberament animal/antiespecisme

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Los domingos en el CSO La Gordissima de Sant Andreu, Barcelona, vamos a estar cocinando desde las 11 y 30 de la mañana, para estar compartiendo alimentos libres de crueldad a partir de las 14 y 30, quien quiera pasar a compartir la cocina y/o la comida, puede pasar por C/Pons i Gallarza 10, Metro L1, Sant Andreu, Plaça Orfila.
La comida es a la voluntad, para proyectos de difusión del veganismo/liberación animal/antiespecismo.

Menjador vegà aquest diumenge dia 8 a Sant Andreu

Començen els menjadors vegans al CSO la Gordissima de Sant Andreu del Palomar. Estigueu atents i atentes perquè sembla que tindran continuitat!
Sant Andreu not dead!


A les 14 hores.

C/ Pons i Gallarza 10
L1 Metro Sant Andreu
Sortida Plaça Orfila
Preu: la voluntat
Organitza: Veganxs en lucha i el CSO la Gordissima

Destapant sorpreses

- "A l'escola mai em van advertir dels perills de ser el subjecte revolucionari de la meva vida. Tampoc em van dir que em duria tants maldecaps."

... La sorpresa la reservaven per quan ella fos gran. Però havia pres una decisió i no pensava retrocedir, les seves conviccions superaven, dedicides, les seves pors.

No caos- "Anarquia, caos y desorden"

En Miquel Bakunin, un tio collonut

Feu-vos un favor i aconseguiu el nou disc dels No Caos de Barcelona, "Anarquia, caos y desorden". En menys de 5 minuts de rellotge toquen 5 temes de rabiós hardcore amb bones lletres més una versió dels Sida , el grup de la Rioja. Em recorden especialment als Antidogmatikss, però també a GRB, Shit SA, Frenopaticss i altres bandes dels gloriosos vuitanta barcelonins i d'altres parts de l'estat.

Sembla que ara a Barcelona tornen a sortir grups que toquen aquell hardcore antic, brut i directe, hereu del llegat que van deixar bandes com les anteriorment citades. Crimen de Estado, No Caos i d'altres en són bons exemples.

L'estil que fan l'he batejat amb el nom de "Bakunin Rock" (el fet que un dels membres sigui fan de Barricada i Barón Rojo hi influeix bastant). Sé que és una etiqueta que no agradarà, com tampoc va ser massa popular l'etiqueta de "D-Beat mania" que vaig posar als Firmeza10, però que voleu que us digui.. a mi aquestes coses em fan gràcia . No s'hi pot fer res, "cada loco con su tema" que diuen en castellà.

Compreu-vos aquest disc si us agrada el hardcore de veritat.. ja m'enteneu els que m'hagueu d'entendre i els que no... donc aneu a comprar un disc de... d'El Corazón del Sapo o dels Ostia Puta. ;)

Per comandes: nocaos@gmail.com